Avui dia, al voltant de tres quartes parts de la
població a nivell mundial viu en ambients urbans que sovint es visualitzen només com a construccions i estructures; això en termes
ecològics es denomina “deserts d’asfalt”.

Aquesta situació exigeix que es modifiqui la visió que es té del que són les ciutats, i es reavaluïn i planifiquin en forma adequada les seves zones arbrades. Per això és imprescindible aconseguir que els governs i sistemes educatius
emfatitzin la transcendència de tenir vegetació en els ambients urbans, no sols per qüestions recreatives i decoratives, sinó per la importància dels serveis ambientals que ofereixen a les ciutats, mantenint arbres i boscos urbans amb un bon estat de salut.

Un dels beneficis de la vegetació urbana és el seu impacte en el microclima del lloc on es troba, la qual cosa té un efecte directe en el benestar humà (ombra) i sobre la despesa per refredar habitatges.

A causa de la seva capacitat per a retenir el sòl i facilitar l’absorció de l’aigua de pluja, els boscos urbans, aiguamolls i/o parcs també funcionen com un component del sistema de control d’inundacions. Al mateix temps, el seu paper significatiu en la captació d’aigua de pluja i la seva infiltració al subsòl, propícia la recàrrega dels mantells aqüífers, afavorint amb això les reserves d’aigua per a les ciutats.

L’existència d’arbrat urbà constitueix l’hàbitat d’un gran nombre de poblacions d’ocells i altres animals que troben refugi dins de l’entorn urbà, particularment aquells que habitaven l’ecosistema original abans d’estendre’s la taca urbana, i que gràcies a aquestes zones arbrades poden suportar l’impacte de la presència humana. En una major escala, les àrees verdes urbanes poden crear o restaurar la diversitat biològica en connectar-se, a través de la ciutat, amb la biorregió circumdant.

Els arbres ajuden a reduir la contaminació del soroll a través de la seva absorció (el so es transfereix a un altre objecte), la seva desviació (la direcció del so s’altera), la seva reflexió (el so rebota a la seva font d’origen), la seva refracció (les ones de so es dobleguen al voltant d’un objecte), així com el seu reemplaçament per un altre so més plaent.

A més, els boscos urbans contribueixen en certa manera a reduir la contaminació atmosfèrica. Com és sabut, el diòxid de carboni és un dels principals components del smog, causant de la contaminació de l’aire i del “efecte d’hivernacle”; la vegetació urbana pot reduir els nivells d’aquest gas de dues maneres:

-La primera, quan les fulles absorbeixen gasos contaminants a través de la fotosíntesi mitjançant la qual capturen diòxid de carboni en la seva biomassa i a canvi produeixen i alliberen oxigen, ajudant a millorar la qualitat de l’aire de les ciutats. També els brots, les branques i els troncs intercepten les partícules i d’aquesta forma, arbres i arbustos actuen filtrant les partícules contaminants suspeses en l’aire; i les fulles atrapen físicament partícules en les seves superfícies, especialment
si aquestes són ceroses, pubescents (cobertes de diminuts pèls blanquinosos) o espinoses.

-La segona forma en què contribueixen a combatre la contaminació, és quan l’efecte “illa de calor” es redueix, a causa d’una cobertura vegetal extensa, els residents utilitzen menys combustibles fòssils per a refredar els seus edificis, amb el que es redueix un altre factor altament contaminant.

Sens dubte, un altre grup de beneficis que els boscos urbans proveeixen són els de tipus social. Entre els principals llocs recreatius que afavoreixen l’abatiment de l’estrès de qualsevol ciutat, estan les seves àrees verdes. L’arbratge urbà separa vistes desagradables i crea àrees més favorables per a la vida i la recreació. Els boscos urbans poden també constituir una font educacional i d’esplai per als habitants. Per exemple, hi ha ciutats que compten amb jardins botànics, zoològics, senderes naturistes i fins i tot centres d’informació que moltes vegades són part dels boscos urbans.

Cal emfatitzar, que el reconeixement dels beneficis de l’arbratge urbà, per part dels governs i la societat, és el motor perquè els països implementin més àrees verdes i millorin la condició de l’arbratge existent a les ciutats, i amb això, incrementar el benestar de la població.